lunes, 26 de agosto de 2013

Las Pardas

Feba días, anyos, que querebe fer el camín de las Pardas, pero siempre el ibe deixando dica trobar un acompanyant, perque diz que ye un camín muit perigloso. E la verdat ye que en ye, pero el sabado pasato el tenebe como segunda alternativa se no podebe fer la primera e, como ya habretz intutito per lo nombre de la entrata, a la fin no me'n quedo altra soque fer el camín de las Pardas. E ye que tenebe ganas de meter-me un buen sobo e probar-me el chenullo izquierdo, que el tiengo tocato d'un chaquetazo que me fotié fa dos semanas, quan fue a fer las fotos de Lardana/Posets. E pa ixo, una buena opción yera fer un 3000, con un buen desnivel e veyer se me respondeba bien. La ideya inicial yera puyar dende Barrosa ta Liena, pasar ta Sobresplucas, rodiar per dezaga e puyar ta Robinyera, sobre tot per fer-lo per un camín inedito pa yo. Pa ixo m'informé bien en Parzán, e con las indicacions que me dioren me decidié a fer-lo. Pero no hebe previsto la boira que m'iba a tapar el puesto per an que hebe de puyar, e pa no ficar-me en un chardín, e ya que ib'yere, marché a fer el camín de las Pardas, estando conscient de que talment m'hes de dar media vuelta.
Ye un camín con fama de perigloso, e la verdat ye que en ye se tiens vertigo u no yes feto a caminar per mals terrenos. No ye tant aerio como la Feixa de las Flors, per meter un exemplo, pero un trepuzón trayería nefastas conseqüencias. La verdat ye que disfruté como un chabalín en un basetón de bardo, e ixo que no podié disfrutar guaire bien de las vistas per la boira que las tapaba a vegatas.
Hue, encara menos que altras vegatas, no importa la calidat fotografica perque no gosan tener-ne; encara que disfruté d'un amaneixer bien pincho, a la parte final no yere cansato, el siguient: remallato, e no yere pa pensar en parametros. Sobre tot tos voi a mostrar fotos de per án pasa el camín per se queretz ir-ie. Ixo sí, se tenetz vertigo no i vayatz e se i hai chel u nieu ni se tospase per la capeza ir-ie.
Diferents momentos de l'amaneixer:


Una envista enta l'oeste. Aquí ya veye que probablement ya tendrí que desistir de Robinyera, que ye el que  ye a la dreta tapato per las boiras:

 E las fotos "documentals" de bells trozos d'el camín.
Este ye el principio d'el camín, quasi fa miedo d'entrar-ie:
 E aquí diferents muestras d'el trazato:



 Esta ye baixando ya de Barroseta:

E aquí tenetz el track con el recorrito. I hai bell troz en el camín de las Pardas an que el GPS perdeba recepción pero no i hai problema perque no i hai guaires puestos per an ir:



2 comentarios:

  1. La segona foto em sembla una meravella. Aquest caminet sembla que té "tela". Molt bé :-)

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Pepet. La veritat és que sí, que té molta tela :-), però a mi em va fer molt goig i hi tornaré.

    ResponderEliminar